Sobre fe i victòria

Impressiona veure la mostra d'eufòria, arran de la victòria del Barça, per part dels aficionats (i no tant aficionants) al futbol. A mi a més d'impressió m'ha plantejat un dubte: què pot justificar tanta eufòria? (no em crec que es tracti només de premiar el mèrit esportiu d'una trentena de persones que componen l'equip).

Aquest diumenge a l'Avui hi he trobat una bona resposta; culte a l'èxit, el triomf genera devoció, qui guanya convenç, qui perd no té arguments...
Segurament hi hagi més respostes, sempre i quan es guanyi.



El culte a l'èxit.
Victòria, tu regnaràs!

El fervor i l'entusiasme que han despertat el Barça amb la seva victòria europea han posat en evidència que el culte a l'èxit és la religió que compta amb més adeptes. Res no té més èxit que l'èxit -valgui la redundància- i res no fa més por que el fracàs. Ja ho va dir Èsquil, el gran patriarca de la tragèdia grega: "Als ulls dels homes -digué- l'èxit és un déu. I jo hi afegiria que els que aconsegueixen l'èxit es converteixen en déus. La victòria divinitza les persones. De fet, si avui som cristians ho devem a la fe dels apòstols i a la seva predicació, que va consistir a proclamar ben alt que Crist no havia sigut vençut pels seus enemics, que el condemnaren a morir a la creu, sinó que Ell havia vençut els seus enemics superant la mort. Amb poques paraules: Crist havia ressuscitat! Aquesta era la bona nova dels apòstols. L'entusiasme que va despertar aquesta victòria -la més insòlita de totes- explica l'èxit que va tenir el cristianisme. I viceversa: el cristianisme s'explica per l'èxit d'una victòria. En aquest cas, la victòria sobre la mort. Un home que venç la mort no és només un home: és un déu. Aquesta és la conclusió a la qual arribaren tots els que es van deixar contagiar per la fe dels apòstols en la resurrecció de Crist. No val dir que van ser molts. La victòria sobre la mort és l'èxit dels èxits. No m'estranya que Pau de Tars -el gran difusor del cristianisme- s'aventurés a predicar la fe cristiana entre els pagans. En el món romà abundaven les divinitats. I cap d'elles no podia ostentar una victòria tan gran com la de Crist. La literatura apòcrifa (que arriba fins a El codi Da Vinci) arrenca d'aquí: de l'interès que desperten els vencedors. És el culte a l'èxit.

Jaume Reixach. Capellà i escriptor. Diari Avui, 21 de maig de 2006.

Army Troglodytes in Spain

És fàcil afirmar que el millor punt de vista sempre és el que es pren des d'un àmbit neutral o distant al problema.
Ahir el New York Times dedicava la seva editorial a la trajectòria que el PP ha seguit en 2 anys d'oposició al govern espanyol.
El títul no pot sintetitzar més significat: "Army Troglodytes in Spain" (Troglodites militars a Espanya).

N'adjunto la traducció al català el més fidelment possible:

Troglodites militars a Espanya

És un principi bàsic de democràcia que els oficials no posin en dubte públicament la legitimitat dels governs o parlin d'entrar a la capital amb les seves tropes per a capgirar decisions del Parlament. Malgrat tot això és exactament el que ha passat aquest mes a Espanya, un país on la seva història al segle XX obliga a agafar-se aquestes amenaces seriosament, fins i tot quan les possibilitats que les paraules insubordinades portin a actes insubordinats semblen bastant poc probables.
La resposta del govern de centre-esquerres del Primer Ministre José Luis Rodríguez Zapatero ha estat apropiadament ferma, incloent la destitució i arrest d'un dels culpables, un general de l'exèrcit d'alt rang. Malauradament, el Partit Popular de centre-dreta, el principal partit de l'oposició, sembla més interessat en fabricar excuses per als oficials que en defendre l'ordre democràtic en el qual té un paper vital.

La ràpida i suau transició d'Espanya a una democràcia moderna després de la mort de Francisco Franco al 1975 facilment fa oblidar els horrors de la guerra civil i el brutal règim dictatorial que la precediren. Aquells malsons començaren quan oficials militars de dretes es rebelaren contra un electe govern d'esquerres, ells consideraden que era ilegítim i massa respectuós amb els separatistes regionals.

La societat espanyola, els polítics i, principalment, els oficials militars espanyols han fet un llarg camí des d'aquella època, moderant els seus punts de vista i augmentat els seus compromisos a un estira i arronsa democràtic. Però el Partit Popular ha passat per temps durs sobreposant-se a la seva derrota electoral fa casi dos anys, dies després de les bombes terroristes a trens de passatgers a Madrid. Realment mai ha acceptat la legitimitat democràtica d'aquelles eleccions. És hora per al Partit Popular de fer un pas endavant. La democràcia espanyola necessita i mereix un rotund suport bipartidista.

Editorial New York Times, 24 de gener de 2005.

Declaracions de Mena i...?

Inmillorable manifest que retrata la realitat nacional.

MANIFEST DE REPULSA A LES DECLARACIONS DEL T. GENERAL MENA, I DE SOL·LICITUD DE PRESA DE MESURES AL GOVERN ESPANYOL

Totes les Associacions signants d'aquest Manifest volem manifestar la nostra més ferma reprobació a lús i abús que el Teniente General José Mena va fer, el passat divendres 6 de gener, de la nostra Constitució i de la vida en llibertat i democràcia que la nostra Carta Magna regeix. El Teniente General José Mena presidia l'Acto del Día de la Pascua Militar i, per la seva condició, a l'adreçar-se als presents en representació de S. M. el Rei, era evident que la seva disertació hauria de tenir la categoria de discurs Institucional.

Entenent de manera interessada i malintencionada l'article 8 de la Constitució, Mena Aguado, a consciència, segons les seves paraules, ha intervingut a un àmbit reservat al poder polític, intentant obrir una escletxa en la convivència pacífica de les nacionalitats i regions que conformen l'Estat espanyol. Justament en un moment en el que la discussió de l'Estatut de Catalunya, una vegada aprovat a la seu de la soberania catalana, el Parlament, amb prop del 90% de suport, està on ha d'estar, segons la legislació vigent, a les Corts Generals de Madrid.

És preocupant que sigui un militar d'alt rang el que utilitzi l'esmentat article de la Constitució per posar sobre la taula una clara amenaça, la intervenció de l'Exèrcit, sotmès al poder polític, en el cas que Catalunya, principalment, sobrepassi, segons els seus criteris, els límits d'una Constitució aprovada pel poble espanyol i els límits de la qual són els que el poble espanyol vulgui que siguin.

Ens preocupa també la falta de condemna contundent per part del Partido Popular davant d'una actitud clarament anticonstitucional d'un dels caps de l'Exèrcit, limitant-se a declarar que és "el reflejo de la stuación que estamos viviendo (sic)" donant com a natural que un alt comandament militar expressi una clara amenaça de caràcter colpista contra el poder polític al que està sotmès.

Resulta inquietant que Mena Aguado realitzi aquestes declaracions en un acte públic castrense a dos mesos del seu pas a la reserva. Davant d'això ens preguntem fins a quin punt ha sortit voluntari per a expressar el que determinats cercles polítics de la dreta i dels militars estan pensant en veu baixa.

El cessament immediat i l'arrest de Mena Aguado per part del Govern no és res extraordinari, sinó el resultat lògic del funcionament d'un Estat de Dret. Però la depuració de responsabilitats de Mena Aguado no han d'acabar amb un simple arrest domiciliari de vuit dies i el seu passi fulminant a la reserva, sinó que cal que enmarcar-ho en el context d'unes Fuerzas Armadas sotmeses al poder polític i, per tant, sol·licitem la màxima pena d'acord amb la gravetat del fet.

Les entitats que,des de diferents àmbits, treballem en la recuperació de la memòria històrica democràtica, hem repetit infinitat de vegades que el coneixement d'aquesta memòria és imprescindible per a què la societat tingui una visió ajustada de la història i que fets com els que van antecedir al cop militar i la pròpia Guerra Civil, no puguin tenir cabuda mai més en una societat democràtica com la nostra.

A Barcelona 9 de gener de 2006

Signants:
Associació Catalana d'Expresos Polítics, A.A.G.E.-A.D.E.R.F.R.E, Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, Associació del Pont de la Llibertat de l'Hospitalet Antifranquista, Associació per al Memorial Democràtic dels Treballadors de la SEAT, Associació Enrique Lister, Coordinadora per a la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya, Comissió Cívica per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Dones del 36, Fundació Ferrer i Guàrdia, Fundació Pere Ardiaca, La Gavilla Verde, Moviment Laic i Progressista.