Sobre fe i victòria

Impressiona veure la mostra d'eufòria, arran de la victòria del Barça, per part dels aficionats (i no tant aficionants) al futbol. A mi a més d'impressió m'ha plantejat un dubte: què pot justificar tanta eufòria? (no em crec que es tracti només de premiar el mèrit esportiu d'una trentena de persones que componen l'equip).

Aquest diumenge a l'Avui hi he trobat una bona resposta; culte a l'èxit, el triomf genera devoció, qui guanya convenç, qui perd no té arguments...
Segurament hi hagi més respostes, sempre i quan es guanyi.



El culte a l'èxit.
Victòria, tu regnaràs!

El fervor i l'entusiasme que han despertat el Barça amb la seva victòria europea han posat en evidència que el culte a l'èxit és la religió que compta amb més adeptes. Res no té més èxit que l'èxit -valgui la redundància- i res no fa més por que el fracàs. Ja ho va dir Èsquil, el gran patriarca de la tragèdia grega: "Als ulls dels homes -digué- l'èxit és un déu. I jo hi afegiria que els que aconsegueixen l'èxit es converteixen en déus. La victòria divinitza les persones. De fet, si avui som cristians ho devem a la fe dels apòstols i a la seva predicació, que va consistir a proclamar ben alt que Crist no havia sigut vençut pels seus enemics, que el condemnaren a morir a la creu, sinó que Ell havia vençut els seus enemics superant la mort. Amb poques paraules: Crist havia ressuscitat! Aquesta era la bona nova dels apòstols. L'entusiasme que va despertar aquesta victòria -la més insòlita de totes- explica l'èxit que va tenir el cristianisme. I viceversa: el cristianisme s'explica per l'èxit d'una victòria. En aquest cas, la victòria sobre la mort. Un home que venç la mort no és només un home: és un déu. Aquesta és la conclusió a la qual arribaren tots els que es van deixar contagiar per la fe dels apòstols en la resurrecció de Crist. No val dir que van ser molts. La victòria sobre la mort és l'èxit dels èxits. No m'estranya que Pau de Tars -el gran difusor del cristianisme- s'aventurés a predicar la fe cristiana entre els pagans. En el món romà abundaven les divinitats. I cap d'elles no podia ostentar una victòria tan gran com la de Crist. La literatura apòcrifa (que arriba fins a El codi Da Vinci) arrenca d'aquí: de l'interès que desperten els vencedors. És el culte a l'èxit.

Jaume Reixach. Capellà i escriptor. Diari Avui, 21 de maig de 2006.